Les paraules també poden matar

 

Hi ha símbols, senyals, indicis. Un indici és un signe que permet conéixer o presumir una cosa amb algun fonament. I també hi ha les paraules, conjunt de sons articulats que servixen per a expressar el pensament. Per exemple: una sentència de mort, una declaració de guerra..., paraules que maten.

El passat diumenge, 14 de setembre, en l’acte que obria la campanya “Europa Viva 25”, que portava per lema: “Comienza la reconquista”, les deu mil persones que escoltaven el discurs de Santiago Abascal, ben escalfades i excitades pel líder de VOX, començaren totes a una veu a bramar, més de sis vegades, la consigna -que ells anomenen la “canción del verano”-: “Pedro Sánchez, hijo de puta”. El líder suprem, que s’ho mirava i escoltava complagut des de l’immens escenari enllumenat decorat amb banderes sense l’escut constitucional, llavors es va voler fer el graciós i va amollar el següent comentari: “Me vais a perdonar que no coree, pero yo realmente creo que la canción del verano tendría que haber sido: Pedro Sánchez, chulo de putas”. Ocurrència rebuda amb aplaudiments eufòrics i riures sincers, molts de riure satisfets. No cal aclarir que Pedro Sánchez és el nom del president del govern i secretari general del Partit Socialista Obrer Espanyol; i que l'expressió a ell dirigida és una "expresión soez, una expresión deliberadamente despectiva o insultante".

Així doncs, tenim els símbols, els senyals i els indicis, que ens permeten conèixer el pensament -sí, el pensament o construcció mental fruit de l'activitat del cervell humà- dels assistents a l’acte de VOX, així com el del seu orador, amb matisació inclosa; però, sobretot, tenim les paraules que han fet servir per expressar clar i ras el seu odi. Que ningú no diga després que “jo no ho sabia”, que “jo no m’ho podia imaginar”, que “jo no suposava que...”. El diumenge 14 de setembre de 2025 tot el públic assistent al Palau de Vistalegre, a Madrid, va deixar ben clares les seues intencions i el seu odi. I si hi ha encara algú que es crega que de l’odi (sentiment intens d'aversió i de rebuig vers algú o alguna cosa al qual es desitja mal) pot sorgir cap altra cosa que l’odi, li recorde que tenim els indicis i tenim les paraules. No cal esperar sinó que el fets confirmen allò que les paraules -tots a una veu- han proclamat.

Belchite (Saragossa), després de la guerra de 1936