Antella, 29 de setembre de 2025

 

Hui fa onze mesos exactes de les barrancades del 29 d’octubre de 2024 que van inundar la comarca de l’Horta Sud (menys el comerç suec d’IKEA). Hui al país dels valencians, com ara fa un any, torna a ploure amb abundància. Ho veig, ho escolte des de la meua finestra. Cal dir que els valencians de la Ribera del Xúquer hem patit un llarg estiu sec, un llarguíssim estiu de calorades i temperatures extremes. Ara bé, tots sabem que l’estiu de 2026 serà pitjor... Sí, tots ho sabem, però ningú no està disposat a trencar-se una ungla -ni que fos l’ungla del dit xicotet- per tal d’estalviar-ho. Els euros, amics i amigues, manen, i manen molt!, tant a la Ribera del Xúquer com a Washington o Tel Aviv.

Hui fa onze mesos exactes de les barrancades que van inundar les poblacions de l’Horta Sud (menys el negoci suec de la marca IKEA) i us puc ben assegurar que hui, 29 de setembre de 2025, al terme del meu poble necessitàvem, molt, l’aigua de la pluja, que tan sàvia i a temps ha vingut a regar els nostres camps. Per tant, no tinc res contra la pluja, ni les DANA, ni les barrancades, ni les gotes fredes, ni les tempestes que deixen anar la pluja al meu poble, tan sàviament emplaçat pels mestre d’obra del rei en Jaume I -a la segona meitat del segle XIII-. El meu poble, a diferència de molts altres, no té res a témer de les pluges ni de les barrancades ni de les riuades ni dels temporals ni de les DANA... Ara bé, el meu poble sí que té por de les imbecil·litats que puguen cometre els mandataris elegits pels algoritmes, els mateixos masclots que ens van manar el segle XX i van destruir, amb les seues estupideses acostumades, la presa de Tous. Els masclots que no van voler comprendre que una presa necessita d’un manteniment i d’una vigilància constants després de ser construïda. No tot consisteix a guanyar diners per després anar de “pendoneo” al Ventorro.

Hui fa onze mesos exactes de les barrancades que van inundar les poblacions de l’Horta Sud (menys el negoci suec IKEA que ven mobles) quan torna a ploure a les terres de la Ribera Alta, que ballen i canten i dansen i s’estimen perquè torna a ploure a la Ribera del Xúquer, el riu tan maltractat per tanta i tanta gent displicent, ignorant i cruel que no sap ni respectar les més mínimes de les obligacions espirituals degudes a la mare Terra, al pare/mare Xúquer que els ha fet possible.

La bona qüestió és que plou, i plou amb abundància, amb generositat. Perquè al meu poble, la pluja sap com ploure. No és culpa de la pluja que els homes hagen construït autovies, línies ferroviàries, polígons industrials, urbanitzacions i camps de golf allà on no els corresponia ser construïts, amb la finalitat de guanyar, guanyar i guanyar diners, i més diners, caiga qui caiga després.

Al meu poble, hui 29 de setembre de 2025, plou, i tothom és feliç. Perquè plou. I aquells que tinguen por a la pluja, que facen el favor d’explicar-nos per què li tenen por; i així, aclarirem per què a aquells que no temem la pluja ens costa pagar els desperfectes causats per la pluja a aquells que ni la van tindre en compte quan van fer els seus càlculs sobre els beneficis de la inversió feta.